L’escrita

La urgència d’ensenyar on som i què fem —diguem-ne la necessitat—, durant la parada estiuenca pren una volada interessant

Els èxits estan molt bé i cal celebrar-los, però també convindria admirar els fracassos dignes, l’esforç, la temeritat, la perseverança, l’ambició

La poesia està feta d’elements que volen trencar la linealitat i l’encadenament, que estan pensats per desafiar la rectitud i la dretura, per compondre descomponent

Volem fer veure que els llibres no existeixen dins d’un sistema, sinó que es publiquen en el buit, que en el cas de la literatura equivalen a la possibilitat de llegir l’obra sense cap condicionant

El Dansa Ara és un gran esdeveniment que serveix d’alegre culminació d’un treball de rítmica i art per als alumnes de segon de primària d’un grapat d’escoles de Barcelona

El català literari hauria de ser un far que il·luminés totes les possibilitats de la llengua, que mostrés que el català és plenament funcional en tots els àmbits, també i sobretot en l’argot de carrer, que és el que més ens costa

Per què Martín Giráldez ha esventrat el castellà i per què és a les seves mans fer-lo renéixer de la gelatina tèbia en què l’ha deixat al pàdoc de parir

Hi ha una dona capaç de fer tornar l’entusiasme per la lectura a les aules, a les llars, a totes les motxilles del país

Marília Garcia i Alba Cid parteixen de la bellíssima concepció del món dibuixat, del món representat, i de les inquietuds que cartes i plànols desperten en nosaltres

Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques

Els aniversaris van bé per tornar a escriure el passat. Encetem aquest any amb tres centenaris de pes (Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Francesc Català-Roca) i un jubileu menor (Guillem Viladot)

El que la Woolf li diria a moltíssimes dones, encara avui. Un amor, sobretot el seu, i una cambra pròpia (o ben llogada)

La trista deriva que han pres de fa ja una colla d’anys certs premis literaris és que ja no esperen que els arribi l’obra brillant ni l’autor de talent sinó que han consolidat una maquinària tan potent que es permeten d’inventar èxits

Emparaular per compte propi és un acte màgic, de separació. Treure’s una llengua artificial de la màniga és jugar al secretisme

Aquí teniu unes instruccions per saber moure’s un desembre qualsevol

En la retòrica, es diu que les figures modifiquen l’expressió del pensament, però és més aviat al contrari

Com que no encarno el jurat, ni tan sols un membre del premi Òmnium, m’abandono al passatemps recreatiu i presento ets i uts ficticis

A mi encara em preocupa més que aquest puritanisme sexual de Zuckerberg & Co. no tingui cap mena de problema amb la violència i l’horror de la guerra

Cadascú és una mica el novel·lista de si mateix, però no en pren consciència fins tard

El poeta ha deixat una petja important en la poesia catalana tot i ser un autor oblidat per les institucions i el públic en general

Fel Faixedas i Carles Xuriguera tornen als escenaris amb 'Ni rastre de qui vam ser'

Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls

Ser-hi sempre s’ha tornat un pèl angoixant i la raó de moltes bajanades o estirabots o comentaris desafortunats que llegeixes sovint per xarxes

Hi ha qui considera que aquests jocs de paraules no tenen res a veure amb la poesia i que l’acosten perillosament a l’acudit, a la cacofonia o al mer artifici

El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots